Com cada primer cap de setmana d’agost des de fa 7 anys, Vilafranca inaugurava el divendres una nova edició del Festival de música 775, de nou sota la direcció musical de Pere Joan Carrascosa. La programació de l’edició d’enguany, però, s’ha vist modificada per la crisi sanitària. Els emplaçaments emblemàtics als que estava acostumat el públic s’han substituït per la plaça d’En Blasc, lloc on s’han concentrat els tres concerts programats. Com sempre, cadires separades adequadament per guardar la distància de seguretat, gel hidroalcohòlic a l’entrada i control d’aforament, elements habituals ja en aquesta nova normalitat.
El festival s’inaugurava amb l’actuació del Cor de la Generalitat i la formació Harmonia del Parnàs i sota la direcció musical de Marian Rosa Montagut. L’espectacle portava per títol “Quien amores tiene…” i va commemorar el cinquè centenari de la primera volta al món amb una mostra significativa de la música que sonava en els temps en que el navegant Magallanes, amb el finançament de la corona espanyola, va realitzar la primera cinrcumnavegació a la terra de la història.
La proposta incloïa també la participació de l’actor Alberto Baño que interpretava un paper trobadoresc amb textos introductoris i sovint interactuant amb les sopranos del cor. El fil conductor del recital: l’amor, argument universal per excel·lència.
El dissabte arribava l’actuació del grup barroc Euskal Barrokensemble, una formació integrada per cinc músics que interpreten música original barroca amb els instruments propis de l’època. El grup està capitanejat per Enrique Solinís, músic i musicòleg entés i experimentat en música antiga.
La plaça d’En Blasc es va convertir per unes hores en una estança d’un palau del segle XVII o XVIII. El músic barroc, a partir d’unes directrius del compositor fa música i li dóna un caràcter propi, no és un mer transmissor d’unes melodies concebudes pel compositor.
El gust del públic al final del concert va ser ben dolç i la música barroca va donar pas als aplaudiments desfermats i els bravos de tota la platea.
El diumenge arribava l’actuació d’Andreu Valor, qui aterrava per primera vegada a Vilafranca per presentar el seu últim disc publicat al febrer, Insurrecte. Es tracta del vuitè treball del cantautor de Cocentaina.
Valor és actualment un dels cantautors més prolífics i actius de l’escena musical valenciana. En aquest nou treball no perd l’essència intimista, personal, pròxima i honesta que defineix a la perfecció l’artista. Però arriben noves sonoritats i textures electròniques que renoven les propostes a les que tenia acostumats el cantautor als seus seguidors, inspirades en la tradició musical nòrdica i amb una posada en escena lluminosa, alhora que transgressora i eclèctica.
Al recital no va faltar tampoc la cançó “Açò passarà”, un tema sorgit del confinament i amb el que Valor busca el costat més positiu de la pandèmia i de la situació que hem viscut els darrers mesos i que encara arrastrem.
L’atípica setena edició del festival 775 es tancava amb l’actuació d’Andreu Valor. Una edició que ha sofert moltes dificultats però que tot i les limitacions, ha gaudit d’una qualitat i varietat musical gens envejable a la d’altres anys. Una programació que ha estat recompensada de manera positiva per un públic respectuós i entregat. Closa aquesta edició ja comença a fornejar-se la del 2021 que de ben segur arribarà amb propostes ben interessants i de gran qualitat.
