Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Història

historia2.jpgLa presència humana a Vilafranca ja es remunta a la prehistòria. Restes trobades a la Rourera i a la Cova del Barranc de la Fontanella, o les pintures rupestres de la “Covatina del Tossalet del Mas de Rambla”, del període Epipaleolític – Mesolític (10.000 - 5.000 a.C.) així ho demostren.

A mitjan segle XX, es descobriren vestigis arqueològics de l’existència d’un poblat de l’Edat del Bronze Mitjà (1600 – 1200 a.C.), molt prop de l’actual població, a la denominada Ereta del Castellar. També hi ha indicis de la presència dels romans (inscripcions) i dels àrabs (torres defensives i monedes).

Però la història de Vilafranca comença realment el dia 7 de febrer de 1239, quan Balasc d’Alagó atorgava la Carta Pobla del Riu dels Truites, al lloc que actualment es coneix com La Pobla del Bellestar. La finalitat d’aquest document era fomentar l’atracció de nous pobladors cap al territori recentment conquerit als àrabs, i revitalitzar-lo. Concretament, es repartia els drets i obligacions entre el Senyor (Balasc d’Alagó) i els primers pobladors (Marco de Villar Longo i Garcia Navarro). Suposava també la independència del Riu dels Truites del Castell de Culla i la partició dels termes. És per tant, la partida de naixement del poble.

El senyor que repartix la terra ho fa de manera que siga atractiu per als pobladors a causa dels avantatges que els dóna: reconeixement dels drets cívics, poca pressió econòmica, etc., uns privilegis que en definitiva, serveixen per tal d’atraure als nous pobladors d’un territori que, si no és així, romandria deshabitat i improductiu, donada l’escassa densitat demogràfica del segle XIII.jaume.jpg

La Carta Pobla permet la creació d’una vila (i no-aldea) “franca i lliure” a la que se li assignen uns límits amb absoluta presició. Els pobladors es regiran d’acord amb els furs, usos i costums de Zaragoza, hauran de guardar fidelitat a Déu i estaran obligats, com a vassalls, a guardar fidelitat i lleialtat a Balasc d’Alagó i als seus successors, que com contraprestació respectaran els pactes i els faran respectar. Els nous pobladors que tinguen casa oberta i habitada durant un any i un dia podran fer el que vullguen amb les seues propietats amb absoluta llibertat.

Poc de temps va durar aquesta situació, ja que l’any 1.303 el rei d’Aragó, València i Múrcia, Jaume II “El Just” la va agregar als termes de Morella. Per què? Els vilafranquins no li havien fet cap maldat al rei, però aqueix territori era un lloc estratègic, a la confluència de tres països de la Corona, rodejat de les Ordes Militars, un contrapoder molt perillós. L’Orde del temple tenia Cantavieja i Iglesuela del Cid (costat aragonés) i Culla (costat valencià). Vilafranca quedava al mig, amb el risc per al rei que passara també a les mans dels Templers, per alguna estranya maniobra. I un contrapoder tan fort no li convenia. La solució va ser agregar-la a un terme poderós com el de Morella.

Després de tres segles de problemes, econòmics i fiscals principalment, entre Morella i les seues aldees (Vilafranca), i de reclamar contiuament la independència, un 9 de febrer de 1.691, Carles II firmava a Madrid el decret de separació, en la jurisdicció, govern i contribució de Morella de les seues nou aldees, i es convertien així, en municipis autònoms amb tots els òrgans de govern i justícia corresponents.

El notari vilafranquí Joan Baptista Penyarroja va ser l’autor de les contínues, esforçades i encertades actuacions en favor de la independència. I el noble Ventura Ferrer i Milá, baró de la Serra en Garceran, Senyor de la Pobla Tornesa i de Borriol, conseller de Sa majestat i governador de la ciutat de Xàtiva, es va encarregar de donar-los possessió de totes les prerrogatives i privilegis i erigir-les en Viles reals.historia1.jpg

Les cerimònies de la presa de possessió van durar una setmana; a Vilafranca van començar el 18 de juny: missa, juraments de càrrecs, plantada de les forques i el “pilleric” com a signes d’autoritat, delimitació dels termes, menjars fastuoses, etc., és a dir, tot allò que mostrara l’alegria d’haver aconseguit la independència.

Carles II va morir sense descendència i els candidats a la successió van ser Felip IV i l’arxiduc austríac Carles. Mentres que Morella es va decantar pel rei Felip IV, les ex-adees, entre elles Vilafranca, ho van fer per l’arxiduc Carles. Entre diversos fets bèl•lics, es va arribar al 25 d’abril de 1.707 que, després de la derrota d’Almansa, es van perdre els furs i els drets específics dels regnes d’Aragó i València. Al final, va guanyar el rei Borbó i l’arxiduc Carles va abandonar la lluita.

Al segle XIX, aquestes terres van ser protagonistes de les Guerres Carlines. De fet, al terme de Vilafranca es van alliberar importants batalles durant aquestes guerres, algunes d’elles decisives per a la victòria dels lliberals, com la del “Mas de la Carrasca” i la del “Pla del Mosorro”. Després de la mort de Ferran VII es va produir un altre conflicte dinàstic. El rei va deixar el tron a la seua filla Isabel II. Però, altres no van ser partidaris d’aquesta successió i van proclamar el germà del rei, Carles. Açò va provocar una cruel guerra entre els partidaris dels dos bàndols. El general Cabrera va enarborar la bandera dels carlins en aquesta comarca, encara que Vilafranca es va decantar per la reina. Finalment, els carlins van ser vençuts per les tropes de Jovellar i Villaviciosa, amb la consegüent rendició.

cabrera.jpgJa en el segle XX i després de dos repúbliques, va començar la Guerra Civil (1.936 - 1.939). Vilafranca va quedar en zona lleial a la república. La revolució es va manifestar en col•lectivitzacions, sobretot a Vilafranca. La CNT la va desenvolupar a partir de les terres aportades voluntàriament. En arribar les tropes franquistes es va acabar la guerra a la comarca Els Ports, encara que, en certa manera, va continuar amb els “Maquis” amb la guerra de les guerrilles.

La dècada dels anys 50 i 60 suposaran per a Vilafranca una nova despoblació. Amb la mort de Franco, Vilafranca i la comarca renaixeran culturalment: l’Aplec Els Ports, TV local, Els Ports Ràdio, Revista Au (comarcal), Revista La Vila (local), etc.

En l’actualitat, malgrat ser un poble ubicat en plena muntanya ibèrica, Vilafranca posseïx una notable vocació urbana i és el clar motor econòmic de la comarca, encara que siga poc habitual en el que podria resultar comú en una població castellonenca d’interior.