Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Economia

Els primers pobladors del Riu dels Truites van basar la seva economia en l’agricultura i la ramaderia. L’activitat agrícola era molt pobre a causa de la rigidesa del clima i de la pobresa del sòl del terme municipal. Per aquest motiu, la cabanya de bestiar oví i caprí era la que servia de complement per a la gent d’aquestes terres, ja que d’ella s’obtenia llet, carn i també llana, teixit a partir del qual apareixerà la primera indústria artesanal tèxtil, al segle XVI.

economia1.jpg

La llana que provenia de les ovelles era treballada durant els rigorosos mesos d’hivern, ja que durant aquest temps no es podien realitzar activitats agrícoles al camp. La llana es cardava, es llavava, es teixia de forma artesanal amb els telers i aquesta tasca la realitzaven les dones. Tot aquest treball produïa uns ingressos que, amb els de l’agricultura i altres, formaven la base de subsitencia de les famílies.

A més de la funció alimentària i tèxtil de la ramaderia, els antics pobladors medievals, van començar a dedicar-se al tracte ramader, tant de cavalleries com d’altres animals. Els tractants són els que, a poc a poc, van portar telers i també el progrés a la localitat.

economia2.jpg

Així, a finals del segle XVII i principis del XVIII, el botànic Cabanilles comenta la quantitat de telers que hi ha en cada municipi, deixant constància ja de la importància econòmica de l’artesania tèxtil a la zona.

Una altra activitat econòmica importantíssima va ser l’exportació d’escurçons per a elaborar la “Triaga Magna”, que servia de remei de moltes malalties. Aquest beuratge estava format per diversos elements, d’entre els quals la carn d’escurçons era el més important. Altres indústries del moment descrites per Cabanilles eren les saboneres, xocolateres, tèxtils i altres relacionades amb la fusta.

Ja en el segle XIX, la majoria de la gent decideix ser tractant per a guanyar-se la vida, comprant cavalls, ases i muls en importants mercats com Santiago de Compostela o Oviedo i venent-los en altres llocs com València, Tarragona, Zaragoza, Soria, Palencia, Tolouse, etc. Amb aquestes vendes, els tractants van guanyar fama i a causa dels seus viatges porten nous telers i noves tècniques per a la indústria tèxtil. D’aquesta manera, per mitjà dels diners que acumulen comencen a muntar la moderna indústria: s’encarreguen d’anar a Viena a compra motors electrònics a l’empresa Siemens; i també creen una societat anomenada “Electra Villafranquina”, per a construir una central elèctrica al salt de 77 m. d’altura, en el riu Puertomingalvo, en terres d’Aragó, que proporcionara energia elèctrica a la incipient indústria local.Tratant de ramat

Quan arriba la Primera Guerra Mundial, els tractants vilafranquinos compren ramat per tota Espanya i amb la forta demanda existent a França, que necessita més i més equins per a reemplaçar les baixes de l’exèrcit en campanya, acumulen grans quantitats de diners. Venen ramat i teixits; compren més maquinària i creen noves naus, donant lloc així, a una nova indústria de calcetins, mitges i altres confeccions.

En 1929 les indústries vilafranquines no ho van passar pitjor que la resta del món, ja que el “crac” de la borsa de Nova York va fer forats en l’economia. Com a conseqüència de la Guerra Civil (1.936 – 1.939), algunes de les indústries van estar prop de la fallida, però altres es van mantindre. Mentre a Catalunya es desmantellen, a Vilafranca continuen intactes; venen a qui volen i com volen.

Durant els anys 40 i 50 es produïx l’època d’or de la indústria tèxtil de Vilafranca, ja que està creixent una indústria de més de 400 treballadors.

Durant la segona mitat dels anys 50 i principis dels 60 es produïx la clau en la indústria vilafranquina, perquè la matèria primera com la llana i el cotó es canvia per la fibra de niló, fet que implica la renovació de la maquinària. L’empresari que va saber invertir i adaptar-se va aconseguir crear una indústria tèxtil de primera fila a escala nacional; serà aquesta indústria el futur de l’economia del poble.

Actualment, el suport de l’economia local continua sent la indústria, especialment la tèxtil i de la fusta. Al seu voltant s’han creat altres empreses més modestes, fent de Vilafranca un poble quasi exclusivament industrial, en un entorn poc habitual: la comarca Els Ports, al interior de Castelló.

El representant màxim d’aquesta indústria tèxtil és l’empresa Marie Claire S.A. Es va fundar l’any 1907 i avui en dia té una plantilla de 700 treballadors, majoritàriament de Vilafranca, però també d’altres pobles veïns com Benassal, Iglesuela, Ares, Castellfort o fins i tot llocs tan llunyans com Villarluengo, Fortanete o Aguaviva (Aragó). Sens dubte, és una de les primeres empreses tèxtils a Espanya i ocupa un lloc preeminent a Europa. Una altra indústria tèxtil és Hijos de Vicente Escuder S.L., que des de començaments del segle XIX, i d’una manera artesanal, s’ha dedicat a la fabricació de teixits.

Hi ha també una altra indústria de gran importància basada en una matèria primera abundant a la comarca: la fusta. Es tracta de la serradora Hijos de Rafael Herrero S.L. Des que es va crear en 1904, en la localitat turolense de Fortanete, i es va traslladar posteriorment l’any 1940 a Vilafranca, a poc a poc, aquesta indústria ha anat evolucionant, gràcies a l’energia elèctrica i la transformació de les serres manuals en elèctriques, l’aparició dels vehicles de motor i la reparació de les carrateres, fonamentals en el transport de la fusta. Aquesta indústria juga un paper destacat en l’economia del municipi, ja que és la més important després de la tèxtil. La serradora actualment té 30 obrers i és una de les més grans de la província en aquest sector.

Pel que fa al sector primari, l’agricultura i la ramaderia han patit un retrocés molt important en les últimes dècades, donada la prioritat del sector industrial. En l’agricultura cal assenyalar que la superfície cultivada (1.078 has.) no ha patit grans variacions, però sí respecte a la gent que la cultivava; ara es treballa amb més rapidesa i amb menys persones, a causa de les noves tècniques. Els cultius de secà i la producció de cereals i de blat han baixat, en favor dels cultius com l’avena, etc. Cal afegir que, algunes persones, independentment del seu treball (no treballen en el sector primari), cultiven xicotetes parcel·les de terreny o crien alguna classe d’animal per a ús propi.

Encara que durant algun temps la ramaderia va tindre la seva importància, actualment és poca la gent que s’hi dedica. Cal destacar els ramats d’ovelles que al llarg del temps s’han mantingut, les 3 o 4 granges de conills que s’han creat últimament i la granja de perdius existent. Respecte al ramat cavallí, cal dir que dels 663 caps que hi havia en 1.950, un 5% era de cavalls i la resta de matxos, muls, burres, etc., mentres que en l’actualitat, de les 70 caps que hi ha, el 85% són cavalls. És evident, doncs, el retrocés del bestiar per a les tasques de la ramaderia i l’agricultura.

Finalment, cal destacar que el sector terciari, antigament, va tindre molta importància degut principalment a la gran quantitat de tractants que van existir en aquest poble. Actualment, és el segon sector per darrere del secundari i en el que treballa més gent. En ell es troben tots els serveis que ofereix una població moderna avui en dia, així com el sector de la construcció i el turístic, que ha experimentat un notable creixement en els últims anys.

Vegeu també