Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Pedra en sec

El viatger que s’endinsa per les terres altes de l’interior del nord castellonenc i zones properes de la província de Terol, descobrirà un paisatge singular. Aviat caurà en quin és el tret diferencial: la pedra en sec. Construccions de pedra en sec hi ha a tota la conca mediterrània i a molts altres indrets però ací tenen una personalitat pròpia: unes formes, uns elements i sobre tot una abundor que fan un paisatge diferent.

Es ben coneguda la necessitat que l’home ha tingut al llarg del temps de fer murs d’abancalament que li permeteren guanyar per al conreu terrenys ham molt de pendent que no tenien aprofitament agrícola. De fet, encara avui s’utilitza aquesta tècnica per alguns cultius com poden ser el cítrics.
L’abundància de pedra que aflora a la superfície, reduint a la mínima expressió la presència del sòl fèrtil, ha obligat al llarg de la historia als habitants d’aquestes zones a fer costosos treballs per incrementar la superfície cultivable.

Era necessari dur a terme un procés de separació de la terra (el bé més preuat) de la pedra, que es podria considerar com un producte maleït que calia emmagatzemar a les seues proximitats: parets, paredons, casetes pedreres… Es així com naix el nostre paisatge. Un paisatge més que humanitzat, construït. Pedra sobre pedra han anat apareixent al llarg dels segles quilòmetres i quilòmetres de parets, centenars o més prompte milers de casetes o barraques cobertes amb falsa volta, serrades caletxes, pous, basses; tota una sèrie d’elements que van anar convertint en terra útil aquells pedregars.

L’home es converteix així en el principal artífex del paisatge, sense destruir-lo, però. La seua acció reforça si mes no la diversitat i estètica. La norma del bon paredador diu que tota pedra ha d’estar damunt de dues pedres i n’ha de tenir dues al damunt.

Paco Miralles, amb la seua camera, ha sabut captar l’encant d’aquest paisatge de pedra en sec. Son llocs i elements constructius que veiem a diari, però que nosaltres mateix ens quedem bocabadats en retrobar-los desprès d’haver passat per l’objectiu de la seua camera fotogràfica.

L’exposició és sobretot una lliçó gràfica construccions de pedra en sec, però sense perdre mai la perspectiva de la fotografia artística.

Els murs

1.jpg Els d’abancalament tenen un sol parament exterior i tenen per finalitat retindre la terra de conreu al terrenys amb pendent. De vegades són tot un prodigi tècnic per la gran quantitat de terra que aguanten. Una lleugera inclinació cap a l’interior, la meticulositat a posar les pedres interiors i la seua condició de permeables a l’aigua són claus per a la seua estabilitat.
Quan no aguanta terra el mur té dos paraments vistos i els anomenem, parets. Delimiten finques cultivades entre elles i les tanquen respecte als assagadors, camins i caletxes, dificultant així els moviments incontrolats del bestiar.

Les porteres

2.jpg De res servirien les parets que tanquen les finques sense unes porteres d’accés que puguen permetre tancar. Les porteres de fusta de ginebre són un dels elements que han donat personalitat al nostre paisatge. Giren sobre un dels seus muntants que queda afermat per la gorronera, pedra de grans dimensions, amb un forat que destaca de la resta de la cantonada.

Pàgines: 1 2 3

Veure també