Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Pedra en sec - pàgina 2

Els camins ramaders: assagadors i caletxes

3.jpg Els assagadors són els camins expressament preparats per circular els ramats. Són vies que tenen un ample considerable, sovint més de 25 o 30 metres, que permeten que el ramat al mateix temps que fa camí puga anar alimentant-se.
Bona part del assagadors formen part de la xarxa de camins ramaders controlats pel Lligallo. El Lligallo és un nom genèric que designava les agrupacions locals o mancomunades, relacionades amb tot el que afectava la ramaderia i la defensa dels interessos ramaders: camins ramaders, punts d’aigua, eliminació de llops i “alimanyes”, recollida d’animals perduts, etc.
A Vilafranca els camins veïnals estrets, 3 o 4 metres com a màxim, i delimitats per parets els anomenem caletxes. Són camins que permetien el pas d’animals de càrrega. Posteriorment se’n van condicionar molts per al pas de carros i després per al de vehicles de motor. També serveixen perquè els ramats locals pugen arribar a les seues pastures.

Les serrades

Les serrades són espais de terreny destinats a pastures, tancats amb parets tal com s’ha dit en parlar de les parets de doble cara. Poden tindre vegetació o no, però tret distintiu és la seua vegetació herbàcia bastant escassa, per tant, mai es denomina serrada un prat de bona qualitat. La serrada permet deixar el bestiar tancat, sense quedar-se els pastors que poden aprofitar el temps per una altra feina.

Les Passos, comptadors o gateres

4.jpg Son obertures de xicotetes dimensions, uns 50 cm d’ample i una alçada inferior a la de la paret que serveixen per facilitar l’accés de les ovelles i cabres i, en un moment donat, poder-les comptar.
S’ubicaven entre dues serrades seguides o entre elles i els assagadors.

Tancats per al bestiar

Al ple de l’estiu es necessari soltar el bestiar oví a pasturar a primeres hores del matí, mantenint-lo tancat a l’ombra i lluny de les picades de les mosques de meitat matí fins a mitja tarda. Aleshores es torna a soltar fins que es fa de nit. Sovint, per a evitar grans desplaçaments fins al corral habitual, es fan tancats de parets altes, associats de vegades a l’ombra d’algun gran arbre o d’alguna roca que serveixen de corral per al migdia del ramats.

Les saleres

Les saleres són lloses planes disposades a sobre d’altres pedres, formant una espècie de taula d’uns 25 o 30 cm d’alçada, on els pastors posaven sal perquè la lleparen els seus ramats.

Basses

5.jpg Les basses d’abeurar es feien allí on es podia arreplegar aigua de qualsevol procedència, per mantindre-la durant els temps. Calia que foren d’argila pel fondo i per aquelles parts per on podia marxar l’aigua i de pedra seca per on podia entrar. Generalment tenien forma semicircular i terra inclinat. No cal dir que tant la construcció d’una bassa com la seua neteja, calia fer*-les en lluna vella; en cas contrari no aguantaven l’aigua.

Pous

6.jpg Aquests pous són perforacions de forma cilíndrica que aprofunditzen fins que apareix l’aigua de vetes superficials o de la pròpia capa freàtica. La perforació es cobria de paret de pedra en sec per evitar el seu esmunyiment i al mateix temps permetre la entrada d’aigua del subsòl. L’exterior sol tindre l’aspecte d’una caseta de pedra de dimensions reduïdes, això sí, sempre amb una llosa empinada a la part inferior de l’obertura per impedir l’accés xiquets i dels animalets.

Pàgines: 1 2 3

Veure també