Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Pedra en sec - pàgina 3

Casetes

7.jpg Les casetes de pedra són les obres majors de la pedra seca. Són construccions fetes únicament amb pedra, on la coberta es resol per mitjà d’una falsa volta, assolint un nivell d’impermeabilitat i de solidesa sorprenent.
Són comunes a diferents indrets de la conca mediterrània, rebent noms ben diferents a cada lloc: barraques, catxerulos, cabanes, etc.
No són construccions pensades per viure-hi, ni tan sols temporalment, fet que s’enten perfectament si es té en compte que ací existeix un gran nombre d’habitatges disseminats, fora del cascs urbans, que coneixem com a masos. Aquest fet explica el primitivisme de les construccions: una sola estança on de vegades poden haver-hi animals i persones.
Les casetes solien tindre elements complementaris que augmentaven la seua funcionalitat: cisternes per recollir l’aigua de la pluja, posts per a guardar petites coses, estaques per a penjar la berena, pessebre per l’animal, etc. A l’exterior eren habitual pedrissos, taules de pedra, recers, fogueres, etc.

Un patrimoni a conservar

Les pluges, les nevades, el pas de ramats, el vent i els mateixos treballs agrícoles van provocant caigudes de pedres i fins i tot el esfondrament de construccions, donant lloc a portells o solsides.

El manteniment de la funcionalitat d’aquestes construccions requeria d’una intervenció constant, plegant pedres, tornat solsides, etc.

Avui, perduda la utilitat agrícola de moltes terres, les solsides són constants i el paisatge, en altres hores captivador, pot resultar desolador. És un patrimoni que no resulta gens fàcil de mantenir, però que entre tots hem de contribuir perquè no es degrade del tot. Afortunadament sempre queden persones que volen sentir, com els seus avantpassats, la sensació de contribuir a modelar el paisatge.

Podríem dir que s’ha produït un canvi d’actitud cap a la pedra en sec, avui la valorem més i la respectem, potser ens sentim orgullosos i tot, però això és completament insuficient per al manteniment d’un patrimoni tant extens i que majoritàriament està lligat a unes terres que no produeixen.

El manteniment del patrimoni arquitectònic de pedra en sec és un problema que tenen les diferents regions on és present.

Cal esperar que, efectivament a no molt tardar es reforce aquesta presa de consciència col·lectiva, incloent-hi les administracions, cap a les construccions de pedra en sec que ens permeta deixar a les generacions futures un paisatge tan captivador com el que nosaltres hem conegut.

Pàgines: 1 2 3

Veure també