Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Vocabulari de la pedra en sec

<<< Tornar a Pedra en sec
Abeurador. Lloc preparat per abeurar el bestiar i els animals de càrrega.

Aixada. Eina de treball consistent en una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d’uns 80 cm, que serveix per a fer diferents treballs agrícoles com son cavar, arrabassar, arrencar pedra, tallar, etc.

Aixada estreta. És aquella que té la làmina estreta i molt reforçada, que s’utilitza fonamentalment per arrencar pedra i cavar sobre terreny molt dur.

Alera. Cada una de les pedres que formen l’enrastrellat de remat d’una paret de pedra.

Argila. Tipus de terra format per partícules molt petites (silicats d’alumini hidratats) que s’expandeix en contacte amb l’aigua i forma capes impermeables.

Artiga. Terreny eixartigat, és a dir, que ha sofert el procés de rompuda propi de la zona: aprofitar la fusta i la llenya, cremar vegetació i brossa, remoure el sol amb profunditat, separar la terra de la pedra, preparar part del  terreny per al cultiu i emmagatzemar  tota la pedra en diferents construccions. Finca situada a alguna de les partides d’aquest nom del terme de Vilafranca, de terres primes i amb moltes construccions de pedra en sec.

Assagador. Camí de gran amplada, delimitat per parets, destinat principalment al trànsit de ramats de bestiar, transhumant o local, que pot anar alimentant-se  simultàniament.

Assoll. Corral destinat al bestiar porcí.

Bancal. Cada una de les porcions de terreny de cultiu, delimitada generalment per parets, ribassos o murs d’abancalament, que formen una finca.

Barra. Cadascuna de les peces de fusta horitzontals de què consta una portera.

Barrina. Barra de ferro d’uns dos metres de llarg i secció rodona, acabada en tall recte, que s’utilitza per fer forats, per percussió, a la pedra per tal de posar explosius, tascons, etc.

Bassa. Lloc de recollida i emmagatzematge d’aigua destinada primordialment a abeurar el bestiar.

Bassi. Recipient per abeurar el bestiar, generalment fet amb pedres treballades i degudament ajuntades, que recull l’aigua d’una font, un pou o una cisterna.

Bassiol. Bassi fet amb un tronc buidat.

Bolo. Pedra de mida mitjana i forma arredonida que resulta poc adequada per a paredar.

Buixarda. Eina semblant a una maça, amb les testes proveïdes de moltes puntes piramidals, que serveix per picar i polir la pedra.

Caletxa. Camí molt estret, delimitat per parets, que dona accés des dels assagadors i camins principals fins a les finques.

Camí empedrat. Camí amb el ferm fet amb pedres enrastrellades, generalment per evitar el seu deteriorament pel trànsit i sobretot per l’aigua de pluges torrencials.

Cantonada. Vèrtex  de l’angle format per dues parets. Cadascuna de les parts laterals que delimiten una obertura d’una paret per a posar una portera o una porta.

Canyo. Conducte de pedra en sec fet al subsòl de terrenys amb mal drenatge per a extreure l’aigua que s’entolla.

Carret de mà. Carretó amb una sola roda situada al capdavant, amb dos braços per a ser empès per una persona.

Cascall. Reble. Pedres menudes que s’utilitzen per anar  reomplint els espais buits que queden entre les dues cares d’una paret, entre la cara externa i la terra als abancalaments o per posar a sobre de la falsa volta de les casetes.

Caseta de pedra. Cabana, barraca. Construcció feta únicament de pedra en sec, amb coberta resolta mitjançant la tècnica de falsa volta.

Cisterna. Dipòsit, generalment subterrani, per a  recollir l’aigua de pluja.

Civera. Instrument de transport consistent en dues barres de fusta paral·leles,  unides per uns taulons que formen una plataforma on es pot carregar pedra, cascall, terra, etc.

Clot. Bancal situat a la part més baixa de la finca

Comptador. Obertura de xicotetes dimensions, feta a la paret d’una serrada, que serveix per facilitar el pas del bestiar oví i cabrum i si convé comptar-lo.

Contraterrer. Part d’una construcció que actua com a mur de contenció de terres.

Cordell. Cordill. Corda prima que serveix per posar-la estirada i marcar així la línia de la paret en construcció.

Cove. Cistell de vímet de petites dimensions emprat per a transportar cascall o terra.

Desaiguador. Obertura practicada a la part inferior d’una paret que talla una eixida natural d’aigua de pluja.

Dula. Servei de pastura col·lectiva dels animals de treball (equins) els dies que no se’ls feia treballar.

Duler. Persona encarregada de guardar dels animals que van a la dula.

Empedrar. Recobrir de pedra, plana o enrastrellada, un parament horitzontal (camí, entrada de casa , carrer, etc.)

Enrastrellat. Treball de pedra fet amb pedres disposades verticalment, tant en empedrats com en parets o en remats de les mateixes.

Entrador. Rampa que permet l’accés a una finca situada a diferent nivell respecte al camí.

Era. Tros de terreny, de forma més o menys redona, situat prop de les pallisses i destinat a batre els cereals.

Escaletes. Pedres planes col·locades a una paret o marge sobresortint, de manera que formen els graons d’una escala que permet accedir d’un bancal a un altre.

Escalpre. Escarpre. Eina de ferro acerat, de secció aplanada i acabat amb un doble bisell en un extrem, que serveix, amb l’ajut d’una maceta, per a tallar la pedra, fer-hi forats, etc.

Escamarra. Tros de fusta que conté la bifurcació d’una rama.

Estaca. Tros de fusta clavat a una paret que serveix per a penjar coses de manera que queden inaccessibles per als gossos, gats, ratolins o formigues.

Falca.  Cadascuna de les pedres petites que, al paredar, se posen  entre les pedres grans per a aconseguir un bon assentament.

Falsa volta. Tècnica de construcció de voltes emprada a les casetes de pedra, que consisteix en formar, amb lloses lleugerament inclinades, redones o ovals concèntrics i sobreposats de radi decreixent, fins arribar a tancar la totalitat de la coberta. Hi ha autors que defineixen aquesta tècnica com “volta per avançament de filades”, traient així la paraula “falsa”, que fa pensar en una feblesa constructiva que no es correspon amb la realitat.

Foguer. Lloc preparat per a fer foc per a coure aliments al camp.

Forroll. Forrellat. Mecanisme de tancament de portes i porteres,  consistent en una peça de ferro subjectada horitzontalment amb dues argolles, per tal que llisque i s’encaixe en un forat del bastiment, de la cantonada o de l’altra fulla de la porta.

Gangalla. Cadascuna de les peces de ferro que s’utilitzaven per posar a banda i banda del tascó per a trencar la roca a partir de forats fets amb la barrina.

Gatera. Forat practicat a un lloc per a permetre el pas de gats, conills o altres animals petits.

Ginebre. Planta conífera del gènere Juniperus  que proporciona la millor fusta per a fer porteres donada la seva resistència a la intempèrie.

Gorró. Pedra amb un clotet on es recolza l’espiga de ferro del pujant d’una portera sobre el que gira la mateixa.

Gorronera. Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d’una cantonada, serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció.

Llaona.  Lligona. Espècie d’aixada de ferro molt ample, gairebé quadrat, que te un canó de ferro on encaixa el mànec de fusta.

Llastra. Bancal de forma allargada i estreta.

Llindar. Llinda. Peça de pedra o fusta que descansa damunt de les cantonades d’una obertura practicada en una paret (porta, finestra, comptador…).

Lloma. Muntanya de pendent suau.

Llosa. Pedra prima i de superfície plana procedent normalment d’una roca estratificada.

Maça. Eina de percussió, de forma semblant a un martell de grans dimensions, generalment feta de fusta, emprada per a colpejar sobre els tascons de ferro.

Maceta. Martell amb cap de dos boques iguals i mànec curt, que utilitzen els picapedrers i els obrers de la construcció per a colpejar l’escalpre.

Mall.  Martell de grans dimensions que s’utilitza fonamentalment per a trencar pedres.

Martell. Eina de percussió que consisteix en una peça de ferro amb un forat on s’encaixa un mànec de fusta perpendicular a la mateixa. El de paredar té una part plana i l’altra acabada en punta i s’utilitza per retocar, trencar i fer forats a la pedra.

Ombria. Terreny orientat cap al nord i que per tant rep molt poca insolació.

Paredador. Persona que fa construccions de pedra en sec.

Paredar. Acció de construir amb pedra en sec.

Paredó. Paret d’una amplada superior a la normal que permet  emmagatzemar  una gran quantitat de pedra sobrant.

Paret. Obra feta amb pedra en sec, alçada en vertical,  per tancar un espai de terreny o servir de cara lateral a una caseta o altra construcció.

Paret de bancal. Marge. Mur de contenció de terres d’un abancalament.

Pedra. Matèria mineral, sòlida i dura que constitueix les roques. Fragment de roca.

Pedra travessera. És aquella que creua d’una cara a l’altra de paret i que per tant serveix de fixació entre elles.

Pedregal. Lloc on s’amuntega pedra de forma desordenada.

Pedrera. Lloc d’on s’extrau pedra per a la construcció.

Pedrís. Seient de pedra, normalment adossat a una paret que li fa recer.

Perpal. Barra de ferro llarga i reforçada, amb una punta acabada en bisell, que s’utilitza amb les dues mans per fer de palanca i poder moure pedres grans.

Perpalina. Perpal de xicotetes  dimensions que es pot utilitzar amb una mà.

Pessebre. Lloc on es dóna de menjar als animals de treball i al bestiar major.

Pica. Peça de pedra treballada a la que se li ha fet una gran concavitat per poder posar aigua.

Plomada. Instrument consistent en una peça pesada a la qual se li lliga un tros de cordell i serveix per anar comprovant la verticalitat de les construccions.

Portell. Obertura feta violentament a un mur, per la qual es pot passar. Part d’una paret caiguda pel pas del temps o per l’acció de l’aigua. Solsida.

Portera. Porta d’accés a les propietats tancades per parets de pedra en sec. La tradicional està feta de fusta de ginebre i consisteix en dos pujants sobre els quals s’encaixen diverses barres.

Post. Concavitat deixada a la cara interna de la paret d’una caseta, a certa alçada, que serveix per a deixar recipients, aliments o altres objectes.

Pou. Obertura vertical feta al terra amb la fi de treure aigua.

Pujador. Rampa que permet l’accés d’un bancal a un altre situat a diferent nivell.

Pujant. Cadascuna de les dues peces verticals d’una portera, sobre les que s’encaixen les barres.

Rastrellat. Enrastrellat.

Recer. Lloc resguardat del vent i de les inclemències del temps.

Ribàs. Marge natural entre dos bancals format per terra i cobert de vegetació espontània.

Ròssec. Estri de fusta fet a partir d’una escamarra, generalment de carrasca, a la que se li enclaven unes fustes travesseres, formant una plataforma on es poden carregar pedres per a ser arrossegades. S’utilitza per a transportar pedres amb l’ajut d’un animal de tir que s’enganxa a una anella situada a la part davantera.

Salera. Pedra plana de gran format, disposada com si fóra una taula d’uns 25 o 30 cm d’alçada que s’utilitza per a donar sal al bestiar.

Serrada. Espai de terreny destinat a pastura, tancat amb paret de pedra i amb vegetació escassa.

Solament. Fonament. Part d’una construcció situada sota terra i que li serveix de sosteniment.

Solana. Terreny amb pendent, orientat cap al sud i que per tant rep molta insolació.

Solsida. Part d’una construcció de pedra en sec que pel pas del temps, l’acció i de l’aigua o qualsevol altra causa, ha caigut.

Tancada. Finca situada a la partida de les Tancades del terme de Vilafranca, caracteritzada sempre per estar “tancada” amb parets de pedra.

Tancat pel bestiar. Recinte no cobert per a tancar el bestiar.

Tascó. Peça de ferro en forma de falca que s’utilitza per a enclavar a les escletxes de les roques, o a forats fets expressament, amb l’ajut d’una maça o un mall i així poder-les trencar.

Terra grossa. Sol agrícola de molt de fons i textura forta.

Terra prima. Sol agrícola de poc fons i escassa capacitat de retenció d’aigua.

Tornar solsides o portells. Treball de manteniment de les construccions de pedra en sec, consistent en refer amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats.

Vega. Extensió de terra plana, baixa i fèrtil. Finca situada a la partida de les Vegues del terme de Vilafranca.