Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Marie Claire, SA - pàgina 3

<<< Tornar a Economia

La fàbrica s’expandeix, a Vilafranca i Castelló

En aquesta situació, la direcció de l’empresa es va plantejar la possibilitat de traslladar tota la fabrica a Castelló. No obstant això, aquesta alternativa va ser finalment rebutjada i en el seu lloc es va optar per mantindre la fàbrica de Vilafranca i començar a créixer en Castelló. La decisió no va contar amb el beneplàcit de Francisco Senar, que finalment va abandonar l’empresa. Amb l’eixida de Senar, el nom de l’empresa canviava a Aznar SA i el paquet d’accions tornava a concentrar-se en la família Aznar.

L’any 1971 començà la primera de les tres fases en les que han estat construïdes les instal·lacions a la ciutat de Castelló. En el carrer Vall d’Uixó de la capital de la Plana es va construir un edifici de vàries altures on es van situar les oficines i junt a la qual es situà un gran magatzem. Alhora, la secció d’íntima es va traslladar des de Vilafranca a Castelló. La decisió, no obstant, va crear malestar entre bona part dels vilafranquins que pensaven que aquell era només el primer pas d’un traslladament segur. Però el pas del temps ha demostrat que la decisió va ser encertada.
Calces i roba íntima van ser les grans baces de la fàbrica durant el final de la dècada dels 60. Poc després, el 1974, Celestino Aznar, nét del que havia estat fundador, i el seu equip directiu introdueixen una carta més en aquella baralla: el calcetí. Efectivament, l’any 1974, la fàbrica de Marie Claire surt a un mercat en el que encara era neonat. A l’empar de la marca que havia donat prestigi nacional a l’empresa, es a dir, Marie Claire, es decideix que la marca amb que es vendran els calcetins s’anomenara Mister Kler, per semblança fonètica amb la seua germana major. Així, el 29 de novembre de 1976 quedava registrada la marca Mister Kler.
Ara sí, el creixement de l’empresa no podia continuar si les instal·lacions de la fàbrica es mantenien en el centre del poble. Ja s’havíen comprat els terrenys colindants; ja s’havia crescut en altura; i no quedava cap altra alternativa que traslladar-se de lloc. Per això, va començar a construir-se les instal·lacions en les afores del poble, en concret en el que hom anomenava les Tancades del Peiró Scala, sobre una superfície de més de 57.000 metres quadrats. El 23 d’abril de 1982, Celestino Aznar Tena, fill del fundador de la fàbrica i llavors president de l’empresa, inaugurava les noves instal·lacions. La inauguració tot just coincidia amb la celebració del 75 aniversari des que es va confeccionar la primera de les calces en la història d’aquesta empresa. Al mateix temps, aquella celebració era un tribut a tots aquells vilafranquins emprenedors que al llarg de tot el segle havien fet de Vilafranca un poble despert, emprenedor i mercantil.
El traslladament de la fàbrica a les afores del poble va portar canvis significatius en l’entramat urbà del poble. Al caliu de les noves instal·lacions de la fàbrica Marie Claire es van construir els carrers Reverendo Juan Puig, Morella i tota la resta i es va fer bascular el centre del poble des del nucli antic cap al que durant molts anys havien estat les afores del poble. L’ “allà fora” que dèiem fins fa poc, ha deixat de ser l’ “allà fora” per a convertir-se en el centre neuràlgic del poble.

Grans superfícies i mercat exterior, següent pas

Però si l’entramat urbà de Vilafranca es va modificar notablement en uns anys, quelcom semblant va succeir en la direcció de l’empresa. L’any 1985, Espanya entrava, junt a la veïna Portugal, en la Comunitat Europea, el que va permetre l’entrada de forts competidors europeus en el mercat nacional. Aquest fet, junt a la falta de recolzament clar al sector tèxtil per part del govern, van propiciar que la direcció de l’empresa es plantejara la necessitat de buscar alternatives. És a finals dels 80 quan es produeix una reorganització del grup empresarial i la família Aznar ven totes les seues accions a l’empresa britànica Harston. No obstant això, la direcció de l’empresa continuava sota la direcció de Celestino Aznar, nét del fundador. Per a quan es va passar des de la dècada dels 80 a la dels 90, ja s’havia produït el tan necessari “canvi de mentalitat” de l’empresa. Lluny quedaven ja els temps en que les calces produïdes en aquella petita fàbrica del carrer Alcalá es transportaven en mules i cavalls per a ser venuts a Castella i Galícia. Lluny quedaven també els temps en que l’abastament del mercat nacional era una fita a aconseguir. Ara, Aznar SA era la primera empresa de calces d’Espanya, gràcies al treball de centenars de vilafranquins. Però el temps estaven canviant i calia adaptar-se a les demandes del mercat per a no perdre la posició. Per això, la direcció de l’empresa optà pel manteniment del mercat tradicional, alhora que creà una xarxa de distribució nova per a les grans superfícies i les exportacions.

Avui, els articles que produeixen els operaris de Vilafranca es poden comprar indistintament en el Líban, Anglaterra o les Bahames. Després de 96 anys d’història, hom es troba que aquella petita empresa de calces s’ha convertit en l’empresa tèxtil més important d’Espanya i una de les més grans d’Europa. Segurament, la senyora Francisca, aquella dona que volia “ser fabricanta”, ni tan sols haguera sabut situar en el mapa els països en els que ara es venen calces i calcetins amb essència vilafranquina.

Pàgines: 1 2 3