Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Arbres

<<< Tornar a Naturalesa

Auró

Noms valencians: auro, oró, blada.
Nom castellà: arce.
Nom científic: Acer granatense Boiss.
Família: ACERÀCIES

Arbre caducifoli que mai forma masses importants. Es sol trobar en forma arbustiva en zones d’ombra i prou humides, dins de les rouredes i boscos mixtos.
El seu fruit és molt característic, ja que està format per dos sàmares més o menys perpendiculars entre elles. Té fulles dividides en poca profunditat. Floreix en els mesos d’abril i maig.

Auró negre

Noms valencians: auro negre, oró.
Nom castellà: arce de Montpeller
Nom científic: Acer monspessulanum L.
Família: ACERÀCIES

Arbre caducifoli, malgrat que de vegades el podem trobar en forma arbustiva. Es tracta d’una espècie més escassa que l’anterior en aquest terme municipal. Es troba en boscos caducifolis o mixtos, en àrees elevades i més o menys humides.
Els seus fulls són més xicotetes que les de l’anterior espècie i estan dividides en tres lòbuls quasi iguals i més bé sencers. El fruit és molt paregut a la de l’anterior, amb les ales quasi paral·leles. El seu temps de floració són els mesos d’abril i maig.

Grèvol

Nom valencià: grèvol.
Nom castellà: acebo.
Nom científic: Ilex aquifolium L.
Família: AQUIFOLIÀCIES

Arbre perennifoli no molt alt, sovint en estrat arbustiu, de fulls brillants de color verd fosc. Els fruits són de color roig i es situen sobre curts pedicels auxiliars; són verinosos i romanen en l’arbre durant l’hivern.
Aquesta espècie és pròpia de boscos caducifolis, però també pot trobar-se en carrascars. Es tracta d’una espècie molt escassa i per això està protegida.

Ginebre

Nom valencià: ginebre.
Nom castellà: enebro.
Nom científic: Juniperus communis L.
Família: CUPRESSÀCIES

Arbret de creixement molt lent, que normalment es troba en estat arbustiu. El trobem de manera freqüent en boscos (pinedes, rouredes, carrascars) i matolls. És un arbre propi d’altituds pròximes o superiors als 1.000 m.; en cotes inferiors és substituït pel càdec.
Floreix entre els mesos d’abril i juny. Els seus fruits són de color verd al principi, però al madurar en el segon any es fan de color blau molt fosc. Aquestos s’utilitzen per tal d’aromatitzar la ginebra.

Càdec

Noms valencians: càdec, ginebre ver.
Nom castellà: enebro de miera.
Nom científic: Juniperus oxycedrus L.
Família: CUPRESSÀCIES

Arbre o arbust semblant a l’anterior, però que es diferència d’ell perquè posseeix dos línies blanquinoses en l’anvers foliar i els fruits són brillants i rogencs. Es cria en matolls i boscos no molt densos. Floreix entre febrer i maig.

Savina comuna

Nom valencià: savina comuna.
Nom castellà: savina negral.
Nom científic: Juniperus phoenicea L.
Família: CUPRESSÀCIES

Arbust que pot aconseguir 4 o 5 m. d’altura; els seus fruits, de 8 a 12 mm., al principi són de color negrós o groc grisenc i després, en el segon any, del color cuir. Naix en matolls, però s’adapta fàcilment a viure en penyals i escarpats abruptes. La seva època de floració és entre març i maig.

Roure

Noms valencians: roure valencià, roure de fulla petita, roure.
Noms castellans: rebollo, quegijo.
Nom científic: Quercus faginea Lam.
Família: FAGÀCIES

Arbre de marcescència foliar, que consisteix en el fet que les fulles, ja seques des de la tardor, van caient a poc a poc al llarg de l’hivern. Es troba a les muntanyes valencianes i en aquest terme es troba formant xicotets reductes a les zones més ombrívoles i humides. De vegades forma boscos mixtos amb la carrasca o el pi negral. La seva època de floració és entre els mesos d’abril i juny.

Carrasca

Nom valencià: carrasca
Noms castellans: carrasca, encina.
Nom científic: Quercus rotundifolia Lam.
Família: FAGÀCIES

Arbre perennifoli de fins a 15 o 20 m. d’altura. És propi de l’àrea mediterrània i es troba en llocs més solejats que l’anterior; de vegades el trobem mesclat amb roures, pins negrals, ginebres… La seva època de floració és entre els mesos d’abril i de juny.

Pi negral

Noms valencians: pi negral, pinassa, pi negre.
Nom castellà: pino laricio.
Nom científic: Pinus nigra Arnold subsp. Salzmannii
Família: PINÀCIES

Arbre que pot arribar als 25 o 30 m. d’altura. Té la part superior del tronc i de les branques de color gris fosc. Els seus fulls són foscos, de 8 cm. de llarg o més.; les pinyes tenen entre 4 i 7 cm. Es troba formant masses pures, encara que és més fàcil localitzar-lo mesclat amb carrasques, roures xicotets o fins i tot savinars. És el pi que predomina al terme de Vilafranca i de vegades apareix mesclat amb el pi albar. La seva època de floració és entre maig i juny.

Pi roig

Noms valencians: pi roig, pi albar.
Nom castellà: pino albar.
Nom científic: Pinus sylvestris L.
Família: PINÀCIES

Arbre que pot arribar als 30 o 35 m. d’altura. Es pot distingir fàcilment de l’anterior pel color rogenc de la corfa, sobretot a la part superior del tronc; les fulles són curtes, de 3 a 6 cm., de color verd blavós, rígides i punxegudes. La pinyes també són més xicotetes que en l’espècie anterior. La seva època de floració és entre maig i juliol. Ha segut utilitzat en repoblacions forestals.

Xop

Noms valencians: xop, pollancre.
Nom castellà: chopo.
Nom científic: Populus nigra L.
Família: SALICÀCIES

Arbre gran, de tronc llarg i amb la corfa aclivellada. Propi de boscos de ribera, marges de rius, fonts i en general de zones amb sòls profunds i humits. Forma alineacions seguint els cursos d’aigua. Floreix entre els mesos de març i abril.

Teix

Nom valencià: teix.
Noms castellans: tejo, tajo.
Nom científic: Taxus baccata L.
Família: TAXÀCIES

Arbre de fusta rogenca i de corfa llisa, amb fulles linears esparses, de disposició pinnada i tòxiques. Les seves llavors són ovoides i marrons, estan embolicades per una cúpula carnosa i roja. És un arbre molt escàs i protegit, propi de boscos ombrívols, sovint al peu de roques. Floreix entre els mesos d’abril i maig.

Bibliografia d’ampliació