Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Herbàcies i matolls

<<< Tornar a Naturalesa

Llonja

Noms valencians: llongera, llonja.
Nom castellà: ajonje.
Nom científic: Andryala ragusina L.

Família: COMPOSTES

Planta que no sol sobrepassar els 30 cm., pròpia de pedregars i marges fluvials secs. Està completament entapissada d’un indument blanc. Floreix al juliol o en els mesos pròxims a aquest.

Obriülls

Noms valencians: obriülls, obreulls.
Nom castellà: cardo estrellado.
Nom científic: Centàurea calcitrapa L.

Família: COMPOSTES

Planta que pot arribar a 60 cm. d’altura. No resulta difícil trobar-la en herbassars de terrenys molt degradats i sotmesos a l’acció humana. Rodejant a la flor presenta llargues i fortes espines. El seu temps de floració és a l’estiu.

Botja

Noms valencians: botja, espernallac, mançanilla basta.
Noms castellans: Abrótano hembra, ontina, manzanilla amarga.
Nom científic: Santolina chamaecyparissus L. subsp. Squarrosa.

Família: COMPOSTES

Mata arbustiva de 30 - 40 cm. d’altura, molt ramificada, amb capítols de flors grogues. Es cria als camps abandonats i marges de camins, encara que també és comú als matolls. La seva floració és al mes de juliol.

Manxiuleta

Noms castellans: digital negra, escurrecia.
Nom científic: Digitalis obscura L.

Família: ESCROFULARIÀCIES

Planta que pot arribar als 7 - 8 dm. d’altura. És pròpia de matolls secs sobre substrats poc permeables. Floreix entre els mesos de maig i juny.

Barballó

Noms valencians: espígol mascle, barballó.
Nom castellà: espliego.
Nom científic: Lavandula latifolia Medicus.

Família: LABIADES

Planta de fulles lanceolades - linears i flors espiciformes al capdamunt de les tiges; de color violeta blavós. Aquesta planta mel•lífera és pròpia de llocs secs i pedregosos, matolls aclarits. L’essència de l’espígol s’utilitza per a l’elaboració d’aigua de colònia. Floreix entre els mesos de juliol i setembre.

Timonet

Noms valencians: timonet, timó, farigola.
Nom castellà: tomillo.
Nom científic: Thymus vulgaris L.

Família: LABIADES

Mata d’uns 30 cm. d’altura com a màxim, de fulles ovoides o lanceolades i de flors blanques o rosades. Tota la planta està plena de glàndules que li donen el seu olor característic. Molt abundant en matolls secs. Floreix a la primavera. Planta mel•lífera i utilitzada com a condiment aromàtic en diversos guisats.

Eriçó

Noms castellans: erizo, cojín de pastor.
Nom científic: Erinacea anthyllis Link.

Família: PAPILIONÀCIES

Mata densament espinosa que creix en forma de dens coixí. Indica que ens trobem en altituds pròximes als 1.000 m.s.n.m. o superiors. Resisteix en sòls molt pobres i llocs rocosos i ventejats, exposats al fred i la neu. Floreix entre abril i juny, omplint-se de flors blaves.

Marxívol

Noms valencians: marxívol, mansiulo.
Noms castellans: eléboro fétido, navarro.
Nom científic: Helleborus foetidus L.

Família: RANUNCULÀCIES

Es tracta d’una herba perenne i robusta, amb nombroses fulles palmiformes que ixen de la tija, solitàries i erectes. Viu als marges i clars del bosc i en altres llocs oberts, pedregars, sempre en condicions fresques. El seu temps de floració és als mesos d’hivern.

Primavera

Nom castellà: primavera.
Nom científic: Potentilla cinerea Chaix ex Vill.

Família: ROSÀCIES

Herba de fulles palmades i densament tomentoses per les dos cares, amb flors grogues. És pròpia de pastures i matolls camèfits, secs i solejats, en àrees d’altitud pròxima o superior als 1.000 m. La seva floració és entre els mesos de març i maig.

Panical

Noms valencians: panical, cardinxes.
Nom castellà: cardo corredor.
Nom científic: Eryngium campestre L.

Família: UMBEL•LÍFERES

Herba rígida i espinosa, amb flors molt nombroses, agrupades en capítols hemisfèrics i compactes. Es troba en prats secs, erms, llocs freqüentats per l’home o el ramat, també en marges de camins. El seu temps de floració és als mesos d’estiu.

Fetgera

Noms valencians: fetgera, herba del fetge.
Nom castellà: hierba del hígado.
Nom científic: Hepàtica nobilis Miller.

Família: RANUNCULÀCIES

Herba amb fulles molt característiques, amb tres lòbuls amples, poc profunds, arrodonits. Abunda als boscos caducifolis (rouredes) i boscos mixtos; en llocs humits i ombrívols. Floreix entre els mesos de març i maig, flors que poden ser rosades, blavoses o blanques.

Milfulles

Nom castellà: milenrama.
Nom científic: Achillea millefolium L.

Família: COMPOSTES

Planta més bé gran, perenne. Pròpia de prats frescos, encara que ocasionalment pot trobar-se en cunetes i marges de camins, així com en zones de certa humitat. Comença a florir al mes de juny, però pot presentar flors durant tot l’estiu.

Bibliografia d’ampliació

PITARCH GARCIA, R. (1.995): Estudio de la flora de los montes de Palomita y el Bovalar de Vilafranca (Castelló). Diputación de Castellón. Castellón.

PITARCH GARCIA, R. (1.998): Plantes del terme municipal de Vilafranca (Castelló). Ayuntamiento de Villafranca. Vilafranca.