Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Temple parroquial de Santa Maria Magdalena

<<< Tornar a Què Visitar

esglesia1.jpgL’església parroquial de Santa Maria Magdalena de Vilafranca és un dels millors exponents de l’arquitectura religiosa del renaixement valencià. Es va edificar sobre el solar que ocupava el temple gòtic anterior, en tan sols cinc anys (1567-1572), sota la direcció dels mestres picapedrers Pere Maseres i Raimon de Pertusa.

Respon a la dinàmica artística del moment de la seva construcció, ja que combina elements renaixentistes sols en detalls decoratius com els capitells -mènsula, les claus de les voltes i les portades exteriors i interiors, mentre no altera la tècnica constructiva ni la concepció espacial que és gòtica.

Té planta longitudinal, amb una sola nau rectangular, absis poligonal, presbiteri sobreelevat a la resta de la nau, quatre trams de capelles laterals entre contraforts i cor situat als seus peus, al que s’accedeix per mig d’unes escales de pedra.

A més, posseeix capella darrere del presbiteri (segle XVII), flanquejada per dues sagristies, així com Capella de la Comunió (segle XVIII) d’estil barroc, de planta centralitzada i amb cúpula. Entre la segona i la tercera capella, als dos costats de l’església i integrats en la seva estructura, apareixen també dos púlpits elevats, als que s’accedeix per dues petites portes amb senzilla ornamentació renaixentista.esglesia2.jpg

El conjunt de la coberta, entenent com a tal la volta, els arcs, nervis i pedres clau, juntament amb els capitells - mènsula, és una de les parts més atractives de l’interior del temple. La seva singularitat radica en la mescla de sistemes constructius, al tractar-se d’una volta de nervadures gòtiques combinada amb un sistema de suport i una decoració renaixentista.

Aquest temple és la seu del Museu Parroquial, amb una interessant col·lecció d’obres d’art, i un retaule gòtic procedent de l’Ermita de Sant Miquel de la Pobla del Bellestar, pintat per Bernat Serra (1429).

Campanar

Als peus de l’església parroquial Santa Mª Magdalena es troba el campanar de Vilafranca. Es va alçar l’any 1909 en substitució del que ocupava l’anterior, de l’època medieval, que es va tindre que enderrocar perquè amenaçava ruïna i queia sobre l’edifici adjacent.

Es tracta, sens dubte, d’una de les últimes obres construïdes amb carreus de pedra a les comarques Castellonenques. La seva arquitectura, senzilla i sense molta decoració, respon a un estil entre funcional i eclèctic. Té una planta exterior pareguda a un octògon irregular, mentre que la seva planta interior és quadrada. La torre de les campanes de Vilafranca està formada per quatre cossos ben diferenciats, separats per senzilles impostes corregudes, de major elaboració segons l’altura. El campanar s’eleva 28,32 metres sobre el paviment de la plaça i els fonaments tenen uns 4 metres.

esglesia4.jpgEl propulsor d’aquesta construcció va ser el rector Mn. Antoni Pitarch i Coll, l’arquitecte Francesc Tomàs, de Castelló, el mestre d’obres Josep Monfort i el picapedrer Pascual Marqués, tots dos de Vilafranca.

Actualment el campanar té quatre campanes i sols una procedeix de l’anterior. Aquesta és la mitjana, la de “Nostre Senyor” o la que toca les hores, per això va ser respectada durant la Guerra Civil.

Torre de Conjurar

Amb aquesta denominació es designa la torre situada a la part de darrere del temple parroquial de Vilafranca, que forma un únic cos amb la resta de l’edifici, donant-li el peculiar aspecte d’una fortalesa. Tal vegada, es va alçar en substitució d’un altra anterior, o va ser concebuda com altres torres similars del terme de Vilafranca, més anteriors que aquesta, o bé va figurar en el mateix projecte del temple nou.

De totes aquestes suposicions no contrastades per la falta de fonts testimonials, la primera hipòtesi pareix ser la més probable segons la documentació existent. A més, la seva edificació és immediatament posterior al temple, com es desprèn si s’observa i perquè el 1572 s’havia acabat tota l’obra del temple “menys la Torre de Conjurar, que es tenia que construir” i per tant, no estava edificada.

Es tracta d’una torre única, emmerletada, sòlida, de construcció de principis del segle XX. És de planta poligonal rectangular i exterior harmònic i uniforme. Esta construïda sobre roca viva, amb pedra, cal i arena, amb la resta del temple. L’interior està dividit en quatre plantes respectives, en els murs de les quals hi ha finestres quadrangulars per a filtrar la llum.esglesia5.jpg

La principal característica de la torre en les últimes dècades pot definir-se pel continu estat d’abandonament, malgrat que en el seu origen va albergar la sagristia major a la planta baixa i en temps no molt llunyans va servir de campanar els dies laborables. Està previst que en dates pròximes el Museu Parroquial de Vilafranca canvie d’ubicació i es transllade a les diferents dependències de la Torre de Conjurar.

Retaule de Sant Miquel

La Capella de la Comunió custòdia el retaule gòtic dedicat a Sant Miquel, que va pintar Bernat Serra entre 1429 i 1431. Procedeix de l’ermita del sant, situada a la Pobla del Bellestar, però a causa del despoblament rural es va traslladar a la parròquia per motius de seguretat.

La taula central presenta l’Arcàngel vestit amb armadura medieval dominant el monstre infernal, un dimoni derrocat de quatre caps i peüngles, mentre la llança li traspassa la boca. A la part superior d’aquesta taula esta la Verge i el Nen Jesús, acompanyats d’un parell d’àngels.

La part esquerra del retaule, segons es mira, representa tres escenes de l’Evangeli i en totes elles és protagonista la Mare de Déu. El plafó superior representa l’Anunciació, el central té com a motiu el Naixement del Salvador, en el tercer plafó Serra representa l’Adoració dels Reis Mags.

esglesia3.jpgA la dreta del retaule, esquerra de Sant Miquel, apareixen les representacions pictòriques referides a l’Arcàngel. La primera, en la part alta, simbolitza l’infern en forma de boca de peix. La taula del mig permet observar a Sant Miquel amb una balança a la mà; en ella pesa les obres bones i roïnes dels difunts per a impartir justícia i determinar quins han de passar la porta del cel o, pel contrari, han de ser condemnat a l’infern. La tercera taula d’aquest costat representa el miracle atribuït a aquest Sant, segons el qual Sant Miquel va salvar a un xiquet que vivia a la Pobla, després de caure a una bassa.

Baix d’aquestes invocacions, a la predel·la, es poden contemplar les figures de Sant Pere, Santa Maria Magdalena, la Verge dels Dolors, la Pietat de Crist, Sant Joan, Santa Caterina i Sant Pau.