Ajuntament

Ajuntament

Seu electrònica Alcalde i regidors Tràmits i gestions Perfil del contractant Urbanisme Telèfons Enllaços Contacte Associacions

Turisme

Situació geogràfica Història Economia Climatologia Flora i fauna Com arribar Què visitar Què fer Gastronomia Guia comercial Allotjaments i restauració Tourist Info Galeries fotogràfiques

<<< Tornar a l'inici

Santuari de la Mare de Déu del Llosar

<<< Tornar a Què Visitar

llosar.JPG
ll2.jpg
ll3.jpg
ll1.JPG

A uns 2 quilòmetres de Vilafranca, en direcció a la Pobla del Bellestar i al costat de la carretera de la Iglesuela del Cid (Teruel), es troba el Santuari de la Mare de Déu del Llosar. Es tracta d’un interessant conjunt arquitectònic format per l’ermita, l’hostal annex, els porxos, les vivendes i els corrals.

Diu la tradició que la imatge de la Mare de Déu del Llosar va ser trobada per un llaurador que estava llaurant amb dos bous al camp. Aquest va observar que els seus bous es paraven i, obeint a un estrany impuls, s’agenollaven. La reixa de l’aladre havia ensopegat amb un objecte dur, que era la cara d’una imatge, coberta per una llosa. La impressió del llaurador va ser gran i l’alegria major, al contemplar la bella imatge de la Mare de Déu, amb el nen Jesús als seus braços. El llaurador va comunicar esta troballa a tots els veïns de Vilafranca i, una vegada és proclamada patrona del poble, va començar la gran veneració que li professen.

La Mare de Déu del Llosar pot considerar-se com una de les primitives imatges d’estil gòtic que es conserven a la comarca Els Ports. La fe que van dipositar els veïns de Vilafranca en aquella Mare de Déu, va motivar que en el mateix camp on es va trobar, s’alces una ermita d’estil gòtic per a honrar-la, albergar-la i venerar-la. Per a aquella ermita, es va encarregar a l’artista Valentí Montoliu que pintés un retaule gòtic, conservat avui com una joia a l’Ajuntament.

L’actual Ermita del Llosar, no obstant, és de meitat del segle XVII, ja que la primitiva s’havia quedat petita. Consta de tres naus cobertes amb volta de canó, capelles laterals i cambril en la part posterior del temple. Destaca també la fatxada d’estil greco - romà amb arc adintellat, el rellotge de sol de la part superior, així com la rematada amb una gran espadanya amb tres buits per a tres campanes.

Davant de l’ermita destaquen el tronc d’un gran om, desgraciadament mort per una malaltia; i l’edifici porticat del segle XIX, conegut popularment com “Els Arcs del Pare Plàcid”. Aquest monjo vilafranquí, exclaustrat del monestir de Benifassà amb la desamortització de Mendizábal, tenia la intenció, en iniciar les obres, de tancar completament l’ermita en una plaça porticada; al morir-se, les obres es van suspendre i el projecte va quedar definitivament inacabat.

També es pot contemplar el “Peiró del Llosar” o creu de terme, una obra de l’any 1595, que consta dels elements següents: una base i una graderia circular; una canya o tronc octogonal; un capitell vuitavat amb escultures i insígnies de la Passió (martell, tenalles, escala, claus, assots, columna, esponja i llança), i una creu amb tronc de palmera, anses decoratives en els angles i escultures distribuïdes de la manera següent: a l’anvers la de Crist; i al revers, la de la Mare de Déu amb Jesús.

Aquest “Peiró” va ser destruït en 1936. D’ell s’han conservat fins als nostres dies les tres grades, la base i la creu, havent-hi desaparegut la resta d’elements. Va ser restaurat en 1948 pels majorals de la Mare de Déu del Llosar d’aquell any. Es va restaurar de nou i es va inaugurar el 8 de setembre de 1996, gràcies a la col·laboració de la Diputació Provincial de Castelló, l’Ajuntament de Vilafranca i l’Associació Cultural “El Peiró”. Ara bé, la creu original d’aquest “peiró” va ser recentment trobada i està al Museu Parroquial de Vilafranca

Fins al santuari acudeixen els vilafranquins cada 8 de setembre, amb motiu de la celebració del dia de la festa de la Mare de Déu del Llosar. També van en pregària el dilluns de Pentecosta o Pasqua del Llosar, i al juliol per la festa de Sant Cristóbal.