El dissabte es presentava en societat la nova Associació Cultural Bureo de Vilafranca. Un agrupament hereu de l’antiga formació de bureo Iglesuela-Vilafranca. Aquest grup de gent aficionada a la jota i al bureo s’han constituït en associació amb seu social, estatuts i junta directiva com tantes altres associacions culturals que té Vilafranca. Aprofitant la cita anual de bureo que ja es ve fent durant diversos anys a Vilafranca, a la jornada del dissabte es van programar una sèrie d’activitats a voltant d’aquest fenomen tan característic de la cultura popular Vilafranca.
L’objectiu principal d’aquesta nova associació és donar a conèixer el bureo i la jota i transmetre’l a les generacions més joves de la mateixa manera que s’ha anat transmetent al llarg dels segles. I és que la jota vilafranquina es caracteritza de la resta de balls de la zona per la seua pervivència i manteniment en el temps, i això li aporta un valor etnològic excepcional. Generació rere generació s’ha sabut ensenyar i aprendre, tant pel que fa al component dansaire com al musical.
De matí es presentava a la Casa Social la nova associació i a més, es va fer una xerrada col·loqui sobre la jota vilafranquina on es va presentar un estudi de la folklorista i professora de la Universitat de Saragossa, Carolina Ibor, que evidencia que la manera com es balla la jota a Vilafranca és fruit d’aquesta transmissió, perduda en moltes altres zones de l’Aragó.
Alhora, la versió actual de la jota beu de la confluència amb els balls dels pobles dels voltants la constant influència entre les danses de les terres veïnes, tant del Maestrazgo de Terol, com dels Ports i del Maestrat.
La xerrada va finalitzar amb una ronda amb ball a la plaça i un dinar de pa i porta a l’edifici polivalent. Per la vesprada era l’hora de ballar. Músics a les cordes i dansaires amb els braços enlaire van tocar i ballar gairebé fins a l’esgotament.
Com sempre, els bureos populars a Vilafranca recullen músics i balladors locals i també vinguts d’altres pobles. Símbol que aquest patrimoni etnològic nascut fa segles a les masies segueix més viu que mai.
