Introducció:  (juny-2000)

Els pobles de l'interior han sofert al llarg del temps un aïllament respecte a les zones
més poblades i més pròsperes, que s'ha manifestat en tots els àmbits de les activitats
humanes. Aquest aïllament ha impedit en moltes ocasions que gaudírem dels
avantatges que el desenvolupament econòmic de les passades dècades ha portat,
sobretot a les comarques costaneres. Potser siga en l'àmbit de la cultura on més s'han
notat aquestes mancances.

Tot i això, als pobles -i en el nostre cas, a Vilafranca-, s'ha advertit en els darrers anys
un reviscolament cultural propiciat per les nombroses associacions culturals que
realitzen activitats d'una manera continuada al llarg de l'any. Aquest fenomen és degut
al gran nombre de població jove que es manté a Vilafranca i a l'esperit constructiu i
col·laborador que mostren molts dels seus habitants, que participen activament en tots
aquells esdeveniments culturals que s'hi celebren.

Així mateix, Vilafranca compta des de l'any 1992 amb l'existència de l'Associació
Cultural la Xalera, que, per mitjà de les seues activitats, ha promogut l'afició al teatre
entre els habitants del poble.

Per aquest motiu, i perquè persones provinents d'altres associacions s'han compromés seriosament a organitzar el Festival de Teatre, l'Ajuntament de Vilafranca, a través de la seua regidoria de Cultura, s'ha decidit a tirar endavant aquest projecte ambiciós que posarà en el seu lloc, en l'apartat cultural, aquesta comarca que en els darrers anys està fent grans esforços per no perdre el tren de la cultura del segle XXI.

Vilafranca rep diàriament més d'un centenar de treballadors del pobles del voltant. És el poble referent en l'aspecte econòmic en un sector de la comarca. També vol fer partícips de les iniciatives culturals els altres pobles dels Ports, i per això els proposa participar activament en l'organització o en el desenvolupament del Festival de Teatre.

Objectius:

El primer objectiu és el d'iniciar una mostra teatral que tinga continuïtat en anys successius per apropar el teatre al públic d'aquestes terres, que en la seua majoria no disposa d'oportunitats, atés el seu aïllament dels centres culturals.

El Capsigrany ha de servir d'aparador, de de portes enfora de les nostres comarques, de les produccions teatrals i activitats culturals que es fan a la comarca dels Ports.

La mostra de teatre ha de ser també un pont d'entrada cap a les nostres comarques de la producció teatral més original i creativa que es realitza actualment.

Donar a conéixer la comarca dels Ports als habitants de la Comunitat Valenciana i als de les províncies veïnes.

Aportar espectacles per als públics de totes les edats.

Aconseguir la participació d'associacions i col·lectius d'arreu de la comarca interessats a fomentar les representacions teatrals als nostres pobles.

Espai Carles Pons:

L'any 1955 va nàixer a Vilafranca Carles Pons Forés. Persona molt activa i inquieta, va exercir de mestre d'escola i ben aviat va començar les seues aventures teatrals i literàries com a actor, director de campanyes de teatre escolar, monitor de cursos, etc. Més endavant es va dedicar plenament al món del teatre, del cinema i de la televisió.

Va protagonitzar nombroses obres teatrals, com ara Baixar al moro, El mussol i la gata, La Mandràgora, Titànic i moltes altres.

Va intervindre en pel·lícules i sèries de televisió, com per exemple Blasco Ibáñez, Benifotrem, Entre naranjos, París - Tombuctú, etc.

Va presentar programes de TV com El rotgle i Tocant a festa.

Ha publicat peces de teatre juvenil com ara Puja't al carro, El llibre de la Selva, L'aniversari de D.Eduardo, etc.

Ha estrenat obres seues com Chapao, Ja vénen, ja vénen, Un sopar tan íntim, Parelles de fet, de fet parelles, etc.

Dissortadament, aquest vilafranquí prolífic va morir a València el 25 de març de 1999.

En reconeixement de tota la seva obra, l’aula de teatre de la Universitat Jaume I de Castelló porta el seu nom.

És voluntat de la societat vilafranquina no sols recordar la seua tasca, sinó també continuar-la perquè altres xiquets de Vilafranca puguen vore despertar en la seua ànima l'afició pel teatre, "una força dolça, neta i emotiva, capaç de revolucionar l'individu i la societat, capaç de generar esperances i alternatives", segons les pròpies paraules de Carles Pons.