Aquest cap de setmana Vilafranca ha celebrat la festa de Sant Antoni. El foc ha sigut el protagonista d’aquesta tradicional celebració, però també ha tingut el seu paper l’aigua, ja que la climatologia no ha anat a favor de la festa. Tot i això, vilafranquins, vilafranquines i visitants no han dubtat a eixir al carrer per gaudir igualment de tots els actes que la majoralia havia preparat amb tota la il·lusió i esforç.
La vesprada del divendres es va plantar la barraca en una Vilafranca emboirada i humida. Tot i així, els majorals, amb l’ajuda indispensable de veïns i veïnes del poble, van deixar l’estructura plantada per a omplir-la de malea l’endemà dissabte. Així doncs, dissabte de bon matí es va eixir cap al Mas de Colau per replegar-la. La pluja no va deixar descansar els i les participants i va estar caient durant tot el matí. Tant va ser així que, una vegada carregada tota la malea als animals i als remolcs, es va baixar de seguida al poble per dinar al parador, i no a la muntanya, com és tradició.
Cap a la una del migdia es va arribar al poble i, prou més prompte que de costum, es va fer el tradicional Alto a la malea, interpretat per Miquel Vicente i Adrián Llopis. Amb açò, la majoralia es va posar a vestir la barraca. Posteriorment, es va representar la vida de Sant Antoni i el sainet Fenómeno, que un any més van omplir la Casa de la Cultura. En acabar, els dimonis van pujar amb coets fins a la plaça i van començar a prendre-li foc a la barraca. La foguera va costar més que altres anys d’encendre, ja que la malea estava banyada; no obstant això, finalment va prendre, va fer pujar la temperatura de la plaça i es va poder viure aquest moment tan màgic de la festa de Sant Antoni.
El diumenge, al contrari que els altres dos dies, el sol va assomar i es va poder gaudir de la ronda de Sant Antoni. El grup de Rondalla i Ball de Vilafranca va estar acompanyat pels cantaors Lucía Claver i Jesús Gimeno, premis nacionals de jota 2025. Amb les músiques més tradicionals van cantar i ballar pels carrers del poble. Finalment, l’almoneda de la vesprada va tancar aquestes tres jornades de festa i tradició.
Així, Vilafranca va viure el que molts veïns i veïnes consideren que és el cap de setmana més especial de tot l’any. L’aigua no va poder amb els vilafranquins i vilafranquines i, un any més, va quedar clar el fervor de Vilafranca cap a les seues arrels i les seues tradicions més màgiques.
