El dissabte es presentava en societat la nova AssociaciĆ³ Cultural Bureo de Vilafranca. Un agrupament hereu de lāantiga formaciĆ³ de bureo Iglesuela-Vilafranca. Aquest grup de gent aficionada a la jota i al bureo sāhan constituĆÆt en associaciĆ³ amb seu social, estatuts i junta directiva com tantes altres associacions culturals que tĆ© Vilafranca. Aprofitant la cita anual de bureo que ja es ve fent durant diversos anys a Vilafranca, a la jornada del dissabte es van programar una sĆØrie dāactivitats a voltant dāaquest fenomen tan caracterĆstic de la cultura popular Vilafranca.
Lāobjectiu principal dāaquesta nova associaciĆ³ Ć©s donar a conĆØixer el bureo i la jota i transmetreāl a les generacions mĆ©s joves de la mateixa manera que sāha anat transmetent al llarg dels segles. I Ć©s que la jota vilafranquina es caracteritza de la resta de balls de la zona per la seua pervivĆØncia i manteniment en el temps, i aixĆ² li aporta un valor etnolĆ²gic excepcional. GeneraciĆ³ rere generaciĆ³ sāha sabut ensenyar i aprendre, tant pel que fa al component dansaire com al musical.
De matĆ es presentava a la Casa Social la nova associaciĆ³ i a mĆ©s, es va fer una xerrada colĀ·loqui sobre la jota vilafranquina on es va presentar un estudi de la folklorista i professora de la Universitat de Saragossa, Carolina Ibor, que evidencia que la manera com es balla la jota a Vilafranca Ć©s fruit dāaquesta transmissiĆ³, perduda en moltes altres zones de lāAragĆ³.
Alhora, la versiĆ³ actual de la jota beu de la confluĆØncia amb els balls dels pobles dels voltants la constant influĆØncia entre les danses de les terres veĆÆnes, tant del Maestrazgo de Terol, com dels Ports i del Maestrat.
La xerrada va finalitzar amb una ronda amb ball a la plaƧa i un dinar de pa i porta a lāedifici polivalent. Per la vesprada era lāhora de ballar. MĆŗsics a les cordes i dansaires amb els braƧos enlaire van tocar i ballar gairebĆ© fins a lāesgotament.
Com sempre, els bureos populars a Vilafranca recullen mĆŗsics i balladors locals i tambĆ© vinguts dāaltres pobles. SĆmbol que aquest patrimoni etnolĆ²gic nascut fa segles a les masies segueix mĆ©s viu que mai.